dimecres, 28 d’octubre del 2009

50 anys d'Astèrix i Obèlix.

Els dos famosos i irreductibles gals compleixen les noces d’or aquesta setmana i per a celebrar-ho el dibuixant Albert Uderzo i l’editorial Albert René han publicat un nou llibre: L’aniversari d’Astèrix i Obèlix. El llibre d’or. Es tracta d'un àlbum un poc diferent dels anteriors números perquè conté històries curtes en les quals tots els personatges fan referència a l'aniversari. Aquesta nova entrega conté 56 pàgines amb dibuixos inèdits d'Uderzo que il·lustren un text que Goscinny mai va publicar, on es narren els preparatius per a tan especial aniversari al famós poblat de les Gàl·lies. A més, el nou volum inclou un pròleg únic: una carta signada pel mateix Astèrix i una altra de la filla de Goscinny.
Des de ben menut he llegit còmics (o tebeos, com déiem no fa massa) i els d’Astèrix, que encara conserve i rellig de tant en tant, han sigut  sempre dels meus preferits. Però no eren els únics... Tintín, Lucky Luke, Superlópez, Mortadelo y Filemón, Batman,13 Rue del Percebe, Spiderman, Rompetechos, Mafalda, Charlie Brown, el Botones Sacarino o Zipi y Zape també ocupaven un lloc privilegiat en les prestatgeries de la meua habitació. Encara recorde com el meu mestre d’escola em deia que llegir còmics era molt profitós, però que tampoc estava gens malament llegir altre tipus de llibre. Tanmateix m'atreviria a dir que fou gràcies a les vinyetes i les bafarades que em vaig iniciar en el món de la lectura. És per tot això que quan es parla d'aquests personatges em vénen molts records d'infantesa perquè, al cap i a la fi, vaig créixer i em vaig fer gran amb ells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada