dissabte, 24 d’abril de 2010

«QUAN EL MAL VE D'ALMANSA, A TOTS "ALCANÇA"»

Al País Valencià, hui en dia encara perdura la dita «Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança» rememorant la derrota en la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), on les tropes de Felip V derroten les de l'arxiduc d'Àustria en el context de la Guerra de Successió. Això comportarà que Castella ocupe el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest perd tots els furs concedits fins aleshores, a més de ser imposats els Decrets de Nova Planta.

Finalitzada la guerra, el monarca va emprendre una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de Castella i al 1716 el Decret de Nova Planta a la Corona d'Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim (o més bé eliminava) la seua autonomia, apartant, a més, la nostra llengua dels àmbit d'ús públics.
Reproduïm ací un fragment de la introducció al Decret d'abolició dels Furs de València i Aragó, coneguts com Decret de Nova Planta, en mans de Felip V: «he juzgado por conveniente, así por esto como por mi deseo de reducir todos mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla tan loables y plausibles en todo el Universo, abolir y derogar enteramente como desde luego doy por abolidos y derogados todos los referidos fueros y privilegios, prácticas y costumbres hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia siendo mi voluntad que éstos se reduzcan a las leyes de Castilla. (Buen Retiro, a 29 de junio de 1.707)»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada